Realment necessari?

 Un dels temes que s'ha anant parlant al llarg d'aquesta part del curs ha estat el que fa relació a la gran quantitat de quilòmetres realitzats, de temps invertit en els trajectes i el cost econòmic que això ha representat.
La pregunta que sempre ha estat flotant entre nosaltres ha sigut: Es realment necessari? Es podria haver evitat i si mes no reduït?
Queda clar que si s'ha d'anar a la neu, aquesta no es troba a la porta de casa però, pot ser es podria orientar d'un altre manera, una estada? agrupar les sortides per zones... en fi, ara ja està passat però pot ser per següents anys es podria fer una valoració.
Al quadre que hi ha a continuació podeu veure la valoració que hi fet sobre els quilometres realitzats prenent com a punt se sortida casa meva. En funció de cadascun aquestes poden variar en mes o en menys però, com a base per avaluar ja està be.

Sortida	Lloc	Anada		Tornada		Total
		Km	Consum	Km	Consum	km	Consum
Medi Ambient	Area recreativa xenacs (Les Preses)	107	13,57 €	107	13,57 €	214	27,14 €
Orientació	Refugi d'Erols (La Pobla de Lillet)	133	15,90 €	133	15,90 €	266	31,80 €
Formació tècnica	Estació d'esquí de Tavascan	262	38,57 €	262	38,57 €	524	77,14 €
Conducció	Can Massana (Montserrat)	50	6,02 €	50	6,02 €	100	12,04 €
Seguretat i Nivologia	Salardú, Orri, Salardú, Port de la Bonaigua	363	43,78 €	263	38,60 €	626	82,38 €
Avaluació	Salardú, Borda de Servat, Pònt del Resec, Salardú, Port de la Bonaigua	324	44,44 €	263	38,60 €	587	83,04 €
Totals:		1.239	162,28 €	1.078	151,26 €	2.317	313,54 €

Si he veieu algun disbarat, si os plau fer-m'ho saber i ho modificaré.


Salut!!

Sortida de Seguretat i Nivologia

Pràctica de seguretat en terreny nevat en estil nòrdic

Aquesta vegada l'entorn escollit ha estat la Val d'Aran i, pel que a mi respecta, m'ha servit per conèixer llocs i persones amb un encant especial.

Ja en arribar a Pont de Suert vam començar a veure que la meteorologia no ens ho posaria fàcil. El que en un principi semblaven uns simpàtics floquets de neu van acabar convertint-se en una considerable nevada que ens va fer témer el pitjor, per sort arribem al túnel sense problemes i en sortir, paradoxalment, tornaven a ser uns pocs flocs els que queien. En arribar a Salardú la nevada ja era general i malgrat l'escassa grandària dels flocs l'aspecte ambiental era espectacular.

Ens vam llevar nevant i ens vam anar a dormir nevant. La sortida corresponia, segons el programa, a pràctiques de seguretat; protocol de recerca amb ARVA, construcció d'un bivac d'emergència aprofitant el relleu del terreny i conducció per terreny nevat de tipus nòrdic (ve això ja ho comentarem en un altre moment).

El vent i la neu vam posar a prova el nostre equipament, guants, tallavent, ulleres de tempesta... i la nostra empenta, la veritat és que el que menys venia de gust era estar donant voltes per la muntanya. La pràctica d'A.R.V.A. no va estar a l'alçada de les expectatives, doncs no havíem rebut cap informació teòrica prèvia sobre el funcionament d'aquests aparells de seguretat i sobre el terreny el que vam aprendre és que per tal de treure profit d'un A.R.V.A. analògic no és suficient amb tenir un títol sinó que calen moltes hores de pràctica i per altre banda alguns/es companys/es no es van sentir suficientment assistides en les seves tribulacions amb el dispositiu en qüestió.

El dia va acabar amb la construcció d'uns refugis de seguretat, tipus nínxol, que més val que no tinguem que fer servir mai per la seva precarietat, i amb l'ascensió per una canal plena d'arbres i roques, amb una inclinació superior als 45º, sense casc i amb raquetes. Tal com jo ho veig, per tractar-se d'una sortida de seguretat no era el millor exemple a seguir.

Nivologia al Port de la Bonaigua

Si el divendres van patir la creu, dissabte vam gaudir de la cara. Malgrat la gèlida temperatura, -16º i el vent que la agreujava encara més, el solet que feia i les interessantíssimes explicacions del nivòleg Carles Garcia van fer que el nostre patiment no fos en va. Vam aprendre i molt. Moltes gràcies Carles per acompanyar-nos en les nostres pràctiques particulars d'A.R.V.A., per ensenyar-nos com fer un palejat estratègic i com afinar el tacte quan fas servir la sonda.

No voldria acabar sense enviar una salutació especial a la Idoia del refugi del C.E.C. a Salardú. Gràcies per la teva atenció.

Sortida de pràctiques de seguretat en itineraris tècnics a Montserrat

Instant en què rescatador i rescatat són hissats des de l'helicòpoter

Ja fa temps que vaig perdre el compte de les vegades que he vingut a Montserrat, excursions, travesses, escalades, o simplement pujar a una de les moltes excel·lents mirandes que hi han a tot el llarg del macís, seure i amb la mirada perduda deixar-me envolcallar per la seva màgia encisadora, però això no és obstacle perquè m'engresqui i m'acosti amb la ment oberta i amb l'anim de veure el mateix que he vist tantes vegades, amb nous ulls, amb una altre perspectiva.

D'aquesta manera, un itinerari que tantes vegades he realitzat, amb la corda i el casc lligats a l'esquena i el material penjant de la cintura, ja sigui com aproximació a una via o com descens de tornada al refugi, es converteix en una ruta guiada on hem de vetllar per la seguretat i el gaudi de les persones que han confiat el seu temps lliure en la nostra experiència.

Ha estat molt engrescador tornar a sentir sensacions ja gairebé oblidades; com tornar a ficar-se al sac tenint com a sostre el conglomerat montserratí, després d'una bona estona xerrant al voltant del foc, a la balma de les Pruneres; o com assegurar a esqueneta o amb un nus dinàmic. (malgrat que els nervis de sentir-te avaluat i la memòria et juguin una mala passada). Molt evocador.

Com fins ara la companyia ha estat de primera i m'han fet gaudir encara més de la sortida. L'única cosa que lamento de veritat és que el companys no sàpiguen apreciar les meves dots musicals nocturnes. Que hi farem, tot no pot ser perfecte.

Del profe que podem dir... crec que actua amb una voluntat ferma de fer-nos aprendre tot allò que segons el seu criteri, que no penso discutir ara, hem de saber; i puc assegurar que, al menys en el meu cas, ho aconsegueix, malgrat que no ens acabi de generar un sentiment de confiança i proximitat.

Aquesta vegada l'apartat d'agraïments està dedicat al G.R.A.E. per fer-nos una magnífica demostració de com es realitza una actuació de rescat; en aquest cas va ser a l'agulla Mare veïna de la Miranda de les Boïgues, mentre fèiem un most des del mirador privilegiat del refugi Vicenç Barbé.

Sens dubte espectacular colofó a la molt interessant classe que ens va donar, la setmana passada, en Francesc Martínez, caporal d'aquest grup especial.

Ànims que ja falta poc.