 |
| En direcció a l'estanh des Cabidornats |
La tan temuda sortida d'avaluació ja ha passat i amb ella es tanca el cicle de sortides del bloc especific. Com la vida mateixa ha tingut una part bona i una part dolenta. Totes dues protagonitzades pels nostres guies, mestres i avaluadors, tot en una.
Començarem per l'itinerari que ha estat prou encertat en quan a bellesa malgrat que en algun punt ha estat força exigent, uns cops per l'estat de la neu, altres per les fortes pendents, el pes de la motxilla (tot el necessari per fer bivac i menjar per tres dies) i com no també pel temps que si be el primer dia ens va respectar, el segon va voler que demostréssim el que sabem respecte a la navegació sense visibilitat, tot un repte. Vam sortir de la Borda de Servat a la Val d'Aiguamòg, a pocs quilòmetres de Salardú (si, no m'he equivocat, un altre cop a Salardú) i després de passar pels Banhs de Tredós i marcar-nos una espectacular volta pels lacs de Clòto, Long, estanh des Cabidornats, Mort i Major de Colomers arribàrem al refugi de Colomers (no guardat ara). L'endemà sortirem cap el Pòrt de Caldes, Estany de Port de Caldes, estany de les Mangades i estany de Monges per abastir el Coll de la Crestada i baixar fins el refugi de la Restanca, on donades les circumstàncies que ara explicaré, es va donar per finalitzada l'avaluació de conducció i es va decidir baixar fins el Pònt deth Ressèc on havíem deixat un parell de cotxes el dia anterior i tornar cap al refugi de Salardú.
Aquesta part de la sortida va ser la cara de la moneda, malgrat tots els inconvenients va estar força be, un equilibri perfecte entre avaluació i formació, en cap moment vam deixar d'aprendre i tot gràcies al bon fer d'En Marquitos que fins i tot ens va explicar el funcionament de l'A.R.V.A. (podeu creure que fins aquell moment encara no ens ho havien explicat detingudament?)
 |
| Creuant per sobre de l'estany de Monges |
La creu de la sortida la va protagonitzar el nostre amic Fabio que va decidir, sense encomanar-se a ningú, canviar el seu trajecte previst i en comptes de pujar per la Restanca per trobar-nos al Pòrt de Caldes va pujar per Colomers i ens va venir per darrere. Que va passar? Doncs que quan arribàrem al Port, desprès d'una estona que aprofitàrem per fer un most i deixar anar llast i veient com es complicava el temps (per cert la previsió va ser encertada) es va decidir continuar pensant, encertadament, que ja ens trobaríem al Fabio de cara, segons el previst. Evidentment no el trobàrem i arribàrem a la Restanca en mig d'una considerable nevada que no ens havia deixat des de la baixada del Pòrt. Mangàrem alguna cosa i quan ja pensàvem en passar la nit al refugi En Marquitos va decidir tirar avall, doncs no ens volia deixar sols, sense conèixer la previsió del temps per l'endemà, sense tenir noticies d'En Fabio i amb prou feines mitja hora de llum per arribar a la pista en aquelles condicions. Així va ser com les circumstàncies ens portaren a dormir de nou al refugi del C.E.C. De Salardú.
L'endemà teòricament teníem la prova avaluadora de l'A.R.V.A. Però En Marquitos ens va dir que si a una hora prudent no apareixia En Fabio podríem marxar cap a casa. Com que no tenia cobertura no es va poder posar en contacte amb nosaltres per explicar-nos el que havia decidit i on es trobava.
Ens aixecàrem com si tinguéssim que fer la prova, esmorzàrem i cap a les 10:00 com no sabíem res li varem di a la Idoia (la noia del refugi) que ens anàvem al Port de la Bonaigua a fer proves amb l'A.R.V.A. i que sinó venia En Fabio l'anessin a buscar.
Dit i fet, després d'una bona estona de jugar amb l'aparell decidírem tornar cap a Barcelona, quan va sonar el telèfon, era la una del migdia, i En Fabio donava senyals de vida. D'una manera molt grollera ens va demanar que ens arrepleguesim tots a la cafeteria i l'esperéssim per fer la prova dels nassos. En arribar va continuar amb el mateix plan, tractant-nos com si fóssim uns col·legials que s'escapen a l'hora del pati. Va ser molt lamentable escoltar com intentava carregar les culpes a qui fos en tant de exculpar-se ell. No hi ha dubte que va ser víctima de les seves própies decisions. Va deixar molt que desitjar tant el seu to com la seva actitud.
Un cop calmat vam aconseguir fer la prova i marxar cap el restaurant Les Brases de Sort a celebrar que s'havien acabat, per fi, les sortides quilomètriques de pràctiques del bloc especific.
Ara per les avaluacions finals d'aquest bloc que, sens dubte, ens ha deixat un mal gust de boca.
"Les improvisacions són millors quan se les prepara".
