Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 de març del 2011

Records d'una sortida del primer nivell

Ens trobem en un llarg parèntesi d'aturada lectiva, vam enllestir el bloc especific i fins després de setmana santa no tornem a classe per rematar la feina.
Mirava de posar ordre a la documentació del curs, separant el que era del primer i del segon nivell, agrupant per blocs, mòduls...i ves per on he trobat un vídeo que vaig composar amb les fotos que vam fer durant la primera sortida amb bivac a Montserrat i no m'he pogut estar d'escriure al bloc per compartir-lo.
Poc podíem imaginar, quan vam sortir de l'aparcament de Santa Cecília, on acabaríem dormint aquella nit. Segons la nostre planificació teníem previst dormir a prop de la Miranda dels Aurons a la regió d'Ecos però, ara ja sabem, que quan es fa una sortida de formació la durada de l'excursió, gairebé s'ha de multiplicar per dos, doncs ara parem aquí, ara canviem al que fa de guia, ara expliquem això, ara rectifiquem i repetim allò altre.
Així va ser com en arribar al coll del Miracle, després de pujar per la canal homònima, vam fer el canvi de guia i en va tocar a mi portar el grup. Anàvem tan enrederits que estava fora de lloc pujar al Ecos i vam decidir continuar en direcció a la canal del Migdia passant pel Montgrós mentre anàvem buscant un lloc per dormir. La consigna era evitar qualsevol balma o refugi natural i aprofitar un replà on poder fer gala dels nostres coneixements de construir un aixopluc amb un plàstic, quatre cordills i els elements que la natura ens ofereix.
La qüestió és que vam arribar al coll de Montgrós just quan enceníem els frontals i, evidentment sense que haguéssim trobat cap lloc on ficar-nos. La preocupació es reflectia a la cara de tots nosaltres, estava clar que baixar fins la canal del Migdia amb la llum dels frontals no era gaire encisadora. Va ser llavors quan es va sentir la veu de l'Enric dient:“perquè no mirem aquí d'alt del Montgrós a veure que es pot fer?”
Vam acabar de pujar els darrers metres que ens separàvem de l'allargat i ample cim del Montgrós i l'Enric insistint: “Sembla un bon lloc per dormir, no?”
Ens vam mirar els uns als altres, ara les nostres cares eren d'incredulitat. Un cim pelat, sense cap arbre, ni un trist matoll... tan sols un munt de pedres formant una gran fita...això era tot. Encara no ho havíem paït quan ja vam veure que l'Enric estava muntant la seva tenda bivac passant olímpicament de nosaltres. Ja ens veiem dins del sac i embolicats amb el plàstic però, ens va deixar molt clar que teníem que fer alguna cosa mes curosa.
Mica en mica vam començar, com una pluja d'idees, a perfilar el que seria ell nostre bivac. Uns estenen uns quants plàstics, altres aguantant uns pals d'esquí, i uns altres carregant pedres de la fita i reforçant l'estructura per la seva base i els improvisats vents que anàvem fent amb els cordills lligant-los als plàstics i a les pedres. Molt abans del que hauríem imaginat teníem enllestida la nostra particular Haima Montserratina.
Puc assegurar que tan sorpresos estàvem nosaltres del resultat com el mateix Enric que no s'ho acabava de creure.
Així va ser com vam acabar gaudint d'un magnific bivac i una sortida de sol espectacular al cim del Montgrós.
Crec que és un dels millors records de les sortides de l'any passat i que no oblidarem.

dijous, 20 de gener del 2011

Sortida de pràctiques de seguretat en itineraris tècnics a Montserrat

Instant en què rescatador i rescatat són hissats des de l'helicòpoter
Ja fa temps que vaig perdre el compte de les vegades que he vingut a Montserrat, excursions, travesses, escalades, o simplement pujar a una de les moltes excel·lents mirandes que hi han a tot el llarg del macís, seure i amb la mirada perduda deixar-me envolcallar per la seva màgia encisadora, però això no és obstacle perquè m'engresqui i m'acosti amb la ment oberta i amb l'anim de veure el mateix que he vist tantes vegades, amb nous ulls, amb una altre perspectiva.
D'aquesta manera, un itinerari que tantes vegades he realitzat, amb la corda i el casc lligats a l'esquena i el material penjant de la cintura, ja sigui com aproximació a una via o com descens de tornada al refugi, es converteix en una ruta guiada on hem de vetllar per la seguretat i el gaudi de les persones que han confiat el seu temps lliure en la nostra experiència.
Ha estat molt engrescador tornar a sentir sensacions ja gairebé oblidades; com tornar a ficar-se al sac tenint com a sostre el conglomerat montserratí, després d'una bona estona xerrant al voltant del foc, a la balma de les Pruneres; o com assegurar a esqueneta o amb un nus dinàmic. (malgrat que els nervis de sentir-te avaluat i la memòria et juguin una mala passada). Molt evocador.
Com fins ara la companyia ha estat de primera i m'han fet gaudir encara més de la sortida. L'única cosa que lamento de veritat és que el companys no sàpiguen apreciar les meves dots musicals nocturnes. Que hi farem, tot no pot ser perfecte.
Del profe que podem dir... crec que actua amb una voluntat ferma de fer-nos aprendre tot allò que segons el seu criteri, que no penso discutir ara, hem de saber; i puc assegurar que, al menys en el meu cas, ho aconsegueix, malgrat que no ens acabi de generar un sentiment de confiança i proximitat.
Aquesta vegada l'apartat d'agraïments està dedicat al G.R.A.E. per fer-nos una magnífica demostració de com es realitza una actuació de rescat; en aquest cas va ser a l'agulla Mare veïna de la Miranda de les Boïgues, mentre fèiem un most des del mirador privilegiat del refugi Vicenç Barbé.
Sens dubte espectacular colofó a la molt interessant classe que ens va donar, la setmana passada, en Francesc Martínez, caporal d'aquest grup especial.
Ànims que ja falta poc.