Mirava de posar ordre a la documentació del curs, separant el que era del primer i del segon nivell, agrupant per blocs, mòduls...i ves per on he trobat un vídeo que vaig composar amb les fotos que vam fer durant la primera sortida amb bivac a Montserrat i no m'he pogut estar d'escriure al bloc per compartir-lo.
Poc podíem imaginar, quan vam sortir de l'aparcament de Santa Cecília, on acabaríem dormint aquella nit. Segons la nostre planificació teníem previst dormir a prop de la Miranda dels Aurons a la regió d'Ecos però, ara ja sabem, que quan es fa una sortida de formació la durada de l'excursió, gairebé s'ha de multiplicar per dos, doncs ara parem aquí, ara canviem al que fa de guia, ara expliquem això, ara rectifiquem i repetim allò altre.
Així va ser com en arribar al coll del Miracle, després de pujar per la canal homònima, vam fer el canvi de guia i en va tocar a mi portar el grup. Anàvem tan enrederits que estava fora de lloc pujar al Ecos i vam decidir continuar en direcció a la canal del Migdia passant pel Montgrós mentre anàvem buscant un lloc per dormir. La consigna era evitar qualsevol balma o refugi natural i aprofitar un replà on poder fer gala dels nostres coneixements de construir un aixopluc amb un plàstic, quatre cordills i els elements que la natura ens ofereix.
La qüestió és que vam arribar al coll de Montgrós just quan enceníem els frontals i, evidentment sense que haguéssim trobat cap lloc on ficar-nos. La preocupació es reflectia a la cara de tots nosaltres, estava clar que baixar fins la canal del Migdia amb la llum dels frontals no era gaire encisadora. Va ser llavors quan es va sentir la veu de l'Enric dient:“perquè no mirem aquí d'alt del Montgrós a veure que es pot fer?”
Vam acabar de pujar els darrers metres que ens separàvem de l'allargat i ample cim del Montgrós i l'Enric insistint: “Sembla un bon lloc per dormir, no?”
Ens vam mirar els uns als altres, ara les nostres cares eren d'incredulitat. Un cim pelat, sense cap arbre, ni un trist matoll... tan sols un munt de pedres formant una gran fita...això era tot. Encara no ho havíem paït quan ja vam veure que l'Enric estava muntant la seva tenda bivac passant olímpicament de nosaltres. Ja ens veiem dins del sac i embolicats amb el plàstic però, ens va deixar molt clar que teníem que fer alguna cosa mes curosa.
Mica en mica vam començar, com una pluja d'idees, a perfilar el que seria ell nostre bivac. Uns estenen uns quants plàstics, altres aguantant uns pals d'esquí, i uns altres carregant pedres de la fita i reforçant l'estructura per la seva base i els improvisats vents que anàvem fent amb els cordills lligant-los als plàstics i a les pedres. Molt abans del que hauríem imaginat teníem enllestida la nostra particular Haima Montserratina.
Puc assegurar que tan sorpresos estàvem nosaltres del resultat com el mateix Enric que no s'ho acabava de creure.
Així va ser com vam acabar gaudint d'un magnific bivac i una sortida de sol espectacular al cim del Montgrós.
Crec que és un dels millors records de les sortides de l'any passat i que no oblidarem.
