Sortida de Seguretat i Nivologia

Pràctica de seguretat en terreny nevat en estil nòrdic

Aquesta vegada l'entorn escollit ha estat la Val d'Aran i, pel que a mi respecta, m'ha servit per conèixer llocs i persones amb un encant especial.

Ja en arribar a Pont de Suert vam començar a veure que la meteorologia no ens ho posaria fàcil. El que en un principi semblaven uns simpàtics floquets de neu van acabar convertint-se en una considerable nevada que ens va fer témer el pitjor, per sort arribem al túnel sense problemes i en sortir, paradoxalment, tornaven a ser uns pocs flocs els que queien. En arribar a Salardú la nevada ja era general i malgrat l'escassa grandària dels flocs l'aspecte ambiental era espectacular.

Ens vam llevar nevant i ens vam anar a dormir nevant. La sortida corresponia, segons el programa, a pràctiques de seguretat; protocol de recerca amb ARVA, construcció d'un bivac d'emergència aprofitant el relleu del terreny i conducció per terreny nevat de tipus nòrdic (ve això ja ho comentarem en un altre moment).

El vent i la neu vam posar a prova el nostre equipament, guants, tallavent, ulleres de tempesta... i la nostra empenta, la veritat és que el que menys venia de gust era estar donant voltes per la muntanya. La pràctica d'A.R.V.A. no va estar a l'alçada de les expectatives, doncs no havíem rebut cap informació teòrica prèvia sobre el funcionament d'aquests aparells de seguretat i sobre el terreny el que vam aprendre és que per tal de treure profit d'un A.R.V.A. analògic no és suficient amb tenir un títol sinó que calen moltes hores de pràctica i per altre banda alguns/es companys/es no es van sentir suficientment assistides en les seves tribulacions amb el dispositiu en qüestió.

El dia va acabar amb la construcció d'uns refugis de seguretat, tipus nínxol, que més val que no tinguem que fer servir mai per la seva precarietat, i amb l'ascensió per una canal plena d'arbres i roques, amb una inclinació superior als 45º, sense casc i amb raquetes. Tal com jo ho veig, per tractar-se d'una sortida de seguretat no era el millor exemple a seguir.

Nivologia al Port de la Bonaigua

Si el divendres van patir la creu, dissabte vam gaudir de la cara. Malgrat la gèlida temperatura, -16º i el vent que la agreujava encara més, el solet que feia i les interessantíssimes explicacions del nivòleg Carles Garcia van fer que el nostre patiment no fos en va. Vam aprendre i molt. Moltes gràcies Carles per acompanyar-nos en les nostres pràctiques particulars d'A.R.V.A., per ensenyar-nos com fer un palejat estratègic i com afinar el tacte quan fas servir la sonda.

No voldria acabar sense enviar una salutació especial a la Idoia del refugi del C.E.C. a Salardú. Gràcies per la teva atenció.

Sortida de pràctiques de FTMPM

Surt el sol sobre el campament...prova superada

Les classes del bloc específic ja han quedat enrere, la sortida de pràctiques de medi ambient, molt interessant per cert i amb el record de fred patit fins ara, també.
Hem enfilat la recta final, ens les tenim que veure amb tres sortides seguides de dos dies i només un dia de descans intercalat per acabar amb la reina de les sortides, tres dies amb un bivac i un refugi lliure perquè ens quedi el cos a gust.
La primera, ja l'hem superat, i ha estat una bonica experiència per recordar, tant per l'ambient creat per tots plegats, com pel magnífic escenari alpí en què s'ha dut a terme així com per la meteorologia que, sens dubte, ha estat la nostra aliada.
L'ascensió al Pic de la Coma del Forn (2.683 m) hagués estat, per si sola, motiu suficient per justificar aquesta sortida, per la seva situació excel lent mirador de tot el pirineu central i oriental i per la bellesa de l'entorn però, no hi havia prou , havíem de posar-li la cirereta al pastís i que millor que un campament d'iglús just al costat de l'Estany de Mascarida. (Coordenades UTM: 31T  x=352276  y=4725815)
La resta de les pràctiques haguessin pogut quedar menyspreades però cal reconèixer que han estat plenes de contingut útil per al desenvolupament de l'activitat de conducció de grups amb raquetes per alta muntanya, i tot gràcies a la paciència, el coneixement i les dots pedagògiques de nostre mestre: Marcos Díaz, més conegut com "Marquitos" (potser hauria de dir MOLTconegut si tenim en compte la quantitat de gent que va arribar a saludar-lo al llarg dels dos dies d'activitat ), encara que si he de destacar alguna cosa per sobre de tot és que estem davant d'un gran guia i un millor company.
I que hagués estat d'aquesta sortida sense la resta del grup que ens vam donar suport davant de les adversitats i vam treballar colze a colze per tirar endavant el bivac d'emergència sense defallir en cap moment. Gràcies Ernest pels teus ànims sempre atent a l'estat dels altres, gràcies als reis de la pala, Vane i José Manuel (per cert, tinc entès que volen construir unes cases rurals de neu als voltants, però no ho digueu aningú ... ) , tampoc voldria deixar d'esmentar a l'home de neu, Jordi M. el voluntari per a tot (bé va faltar poc per convertir-lo entre tots ) i a tota la resta moltes gràcies per tot i endavant que ja falta poc.
Agraïments: Especial menció a tot el personal del refugi i de la resta de les instal.lacions per la seva simpatia i col.laboració i sobre tot per anar a buscar el pal que va caure del telecadira.
Fins aviat ha estat un plaer.