Sortida de pràctiques de seguretat en itineraris tècnics a Montserrat

Instant en què rescatador i rescatat són hissats des de l'helicòpoter

Ja fa temps que vaig perdre el compte de les vegades que he vingut a Montserrat, excursions, travesses, escalades, o simplement pujar a una de les moltes excel·lents mirandes que hi han a tot el llarg del macís, seure i amb la mirada perduda deixar-me envolcallar per la seva màgia encisadora, però això no és obstacle perquè m'engresqui i m'acosti amb la ment oberta i amb l'anim de veure el mateix que he vist tantes vegades, amb nous ulls, amb una altre perspectiva.

D'aquesta manera, un itinerari que tantes vegades he realitzat, amb la corda i el casc lligats a l'esquena i el material penjant de la cintura, ja sigui com aproximació a una via o com descens de tornada al refugi, es converteix en una ruta guiada on hem de vetllar per la seguretat i el gaudi de les persones que han confiat el seu temps lliure en la nostra experiència.

Ha estat molt engrescador tornar a sentir sensacions ja gairebé oblidades; com tornar a ficar-se al sac tenint com a sostre el conglomerat montserratí, després d'una bona estona xerrant al voltant del foc, a la balma de les Pruneres; o com assegurar a esqueneta o amb un nus dinàmic. (malgrat que els nervis de sentir-te avaluat i la memòria et juguin una mala passada). Molt evocador.

Com fins ara la companyia ha estat de primera i m'han fet gaudir encara més de la sortida. L'única cosa que lamento de veritat és que el companys no sàpiguen apreciar les meves dots musicals nocturnes. Que hi farem, tot no pot ser perfecte.

Del profe que podem dir... crec que actua amb una voluntat ferma de fer-nos aprendre tot allò que segons el seu criteri, que no penso discutir ara, hem de saber; i puc assegurar que, al menys en el meu cas, ho aconsegueix, malgrat que no ens acabi de generar un sentiment de confiança i proximitat.

Aquesta vegada l'apartat d'agraïments està dedicat al G.R.A.E. per fer-nos una magnífica demostració de com es realitza una actuació de rescat; en aquest cas va ser a l'agulla Mare veïna de la Miranda de les Boïgues, mentre fèiem un most des del mirador privilegiat del refugi Vicenç Barbé.

Sens dubte espectacular colofó a la molt interessant classe que ens va donar, la setmana passada, en Francesc Martínez, caporal d'aquest grup especial.

Ànims que ja falta poc.